[41] Ensenyar, educar i rejovenir

Llegeixo a  Els secrets de la motivació, de J. A. Marina:

Ensenyar a algú ens exigeix coneixe’ns millor, desenvolupar competències profundes, mirar el nostre entorn amb altres ulls, despertar la curiositat adormida. Educar és una activitat peculiar que ens obliga a créixer al mateix tems que els nostres educands. Penseu, doncs, en l’educació com en la font de l’eterna joventut. S’hauria de vendre a les farmàcies.

Després d’una classe, no has tingut mai la sensació de sortir-ne rejovenit i ple d’energia? Jo sí.

Anuncis

[40] Reflexionar sobre l’ús del català al País Valencià

En una entrada anterior, Reflexionar sobre l’ús del català, us mostrava el vídeo de l’Alina Moser dirigit pel David Valls per comprovar l’ús real de la llengua catalana en la vida quotidiana: Són bojos, aquests catalans!?. En aquella ocasió us n’ensenyava el tràiler, però aquí el podreu veure sencer. No té pèrdua!

Igual com tampoc no té pèrdua el darrer que tots dos han fet: Què ens passa, valencians!?. En aquesta ocasió, l’Alina recorre el País Valencià de punta a punta amb l’objectiu de difondre l’estat de la llengua catalana. Aquest projecte, realitzat per Zebda Produccions, ha rebut el suport de diverses entitats com ara Tallers de Llengua, Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades de la Universitat de Barcelona o Escola Valenciana, entre d’altres. En el vídeo també s’hi recull l’opinió de diverses persones destacades del territori: Ferran Suay, Miquel Gil o Vicent Moreno, per exemple. Val més, però, que el mireu i en tragueu les vostres pròpies conclusions.

Ah! Per cert, com podríem usar aquests vídeos a l’aula? Ho has fet? Per què no ens ho expliques?

Més informació:

Vilaweb   |   1396734453_twitter_circle_color petit

 

Imatge destacada: franck.barre via photopin cc

[39] Va de daus!

Deu ja fer aproximadament un any que vaig descobrir els Rory Story Cubes. No recordo exactament com hi vaig arribar, però de seguida vaig pensar que es podien convertir en un recurs interessant per a la classe. Quins avantatges hi trobo?

1. Són imatges, cosa que fa possible usar-los amb alumnes no alfabetitzats.

2. Són fàcils de transportar, no ocupen ni pesen gaire.

3. Tot i que van ser creats com un joc per inventar-se històries, ofereixen prou llibertat per fer-ne explotacions diferents.

4. Als alumnes, els agrada manipular coses amb les mans. Els dóna una sensació de joc i un moment de “pausa aparent” respecte el ritme de classe.

5. És una eina que activa la creativitat dels aprenents.

6. N’hi ha diversos jocs editats: original, viatges, accions i alguns de complementaris (clues, per a històries de misteri; enchanted, per crear històries fantàstiques; i prehistoria, per fer narracions de caire històric).

7. És una eina apta per a qualsevol edat. Els daus són més aviat petits, per això també n’hi ha una versió amb peces més grans (l’edició Max).

8. Es pot utilitzar en qualsevol tipus d’aula: des de les més tecnificades fins a les que no tenen ni pissarra de guix.

9. Permet treballar tant en grup com individualment.

10. Són personalitzables: en realitat tothom pot crear daus d’aquest estil amb les imatges que més li interessin. De fet, la @palmirafreixa m’ha suggerit Tools for Educators per crear daus sense gaire esforç.

 

L’Elisabet Alenyà, al seu blog Desclassificats, també en va parlar no fa gaire i em va demanar que n’expliqués les explotacions didàctiques que havia dut a terme. També hi afegeixo les que em vénen al cap, però que no he dut a la pràctica:

1. Crear històries, oralment o per escrit.

2. Descriure les característiques de personatges.

3. Generar vocabulari que s’associa amb les imatges del dau.

4. Crear frases de condicional, a partir només de 2 imatges.

5. Explicar una història perquè els alumnes escullin les cares dels daus que la poden haver generat.

6. Inventar la biografia d’un personatge.

7. Introduir algun element narratiu en un text literari, d’acord amb el que dicti un dau.

8. Crear els daus necessaris per parlar d’una temàtica determinada.

9. Generar un títol (amb 3 daus), a partir del qual escriure un text.

10.Explicar què farà un company o companya el cap de setmana.

En aquests enllaços trobareu més possibilitats d’explotació:

 

 

Si us animeu a utilitzar-los, aquí podeu veure diverses possibilitats per autocrear-los. Ah! I també n’existeix l’aplicació per a mòbil.

Foto: jwordsmith via photopin cc

[38] T’ha tocat la loteria?

photo credit: alvy via photopin cc

photo credit: alvy via photopin cc

Els professors sovint busquem noves formes de presentar i practicar els continguts lingüístics. Per això, sempre anem amb les orelles i els ulls alerta, perquè no se sap mai quan i on pot sorgir la inspiració per a una nova activitat. El cas és que aquest matí, al cotxe, escoltava les notícies i, quan s’acabaven, han dit els números premiats en els diversos sortejos. “M’ha tocat?”, m’he preguntat. I aleshores m’ha vingut al cap que això era el que també es podrien preguntar els meus alumnes en la seva vida diària.

Per aquest motiu he pensat que una manera de treballar els números complexos (vull dir més enllà de les centenes) podria ser la següent:

1. S’enregistren fragments diversos de la ràdio amb la informació de les loteries. Si es fa un sorteig diari, es poden enregistrar els d’una setmana, per exemple.

2. Es reparteixen números premiats i no premiats entre l’alumnat. Pot ser a l’inici d’una classe, com a escalfament.

3. S’escolten els àudios per saber qui són els guanyadors. Se’ls pot reconèixer la sort donant-los un petit premi (un punt de llibre, per exemple) i demanant-los que expliquin quants diners han guanyat.

Depenent del nivell, se’ls pot demanar què faran amb el premi (o què haurien fet amb els diners, si haguessin estat afortunats), es pot llegir algun text sobre els diversos sortejos existents o alguna notícia relacionada amb el tema, com ara aquesta. Si es tenen grups de diversos nivells, els alumnes més avançats poden enregistrar la informació sobre els sortejos en lloc d’usar els fragments de la ràdio. També pot ser divertit escollir un estudiant que faci el sorteig. Aquest estudiant tindria 2 piles: d’una banda, una pila de targetes amb els números i una altra amb premis del tipus un cap de setmana a la platja, una gallina, un sopar per a dues persones, un quilo de monedes d’un cèntim… L’alumne escollit hauria de llegir el número premiat d’una pila i el premi de l’altra. Si els premis són curiosos, l’activitat pot ser entretinguda i pot generar diverses reaccions orals.

Una altra possibilitat és repartir butlletes d’un sorteig tipus Super 10 o Euromillon, en què per ser guanyadors cal haver encertat una combinació de números de dues xifres.

El cert és que vaig voler provar la primera activitat que he plantejat en un grup d’A2, però “a pèl”, és a dir sense enregistraments sinó dient jo els números premiats; crec que va ser una activitat que va sorprendre els alumnes i va servir per revisar els números a l’inici de la classe i, de passada, esperar que arribessin els més tardaners. Per cert, aquests, quan van veure que tothom tenia un número de loteria, de seguida en van voler un!