medium_2535997571Amb una setmana de retard (comencem bé!) escric aquesta entrada.  És el primer dia de curs amb dos grups d’alumnes. Tinc al davant més de dues hores amb cadascun per conèixer-nos i començar a treballar. Però no sé si he començat amb gaire bon peu: tinc la sensació que no arribo a l’aula amb les sessions d’avui prou preparades. Malgrat haver fet la planificació que comentava en l’entrada anterior, em sembla que m’he perdut en els prolegòmens i que no he anat prou de cara a barraca. Desenganya’t, noia, no és només una sensació: quan acabes la classe t’adones que és una certesa. No n’has tret tot el suc. I és que, com acostuma a passar, comptes que podràs dedicar X temps a la preparació i que ho faràs tal dia, però sempre hi ha un entrebanc que estronca els plans i acabes preparant unes sessions amb massa marge d’improvisació.

Segurament m’hauria de preocupar per les “conseqüències” que aquest fet pot causar en l’alumnat, però em neguiteja més la meva persona, ja que tinc la impressió que no ho he fet tan bé com hauria pogut. En fi, només em queda el consol de pensar que el pròxim dia intentaré fer-ho millor.

Aprenentatge del dia: Aprofita el temps d’avui perquè no saps mai quin entrebanc sortirà demà.

Advertisements

4 responses »

  1. Jaume ha dit:

    Sí senyora! Hi ha dies bons i dies dolents, bons propòsits i bones actuacions. Ara quedaré fatal. De vegades et prepares a consciència una sessió i va fatal; mentre que alguna vegada la prepares pel camí (aprofitant les escorrialles de la sessió anterior i improvisant una activitat…).

    M’agrada la reflexió que has fet: la propera sessió anirà millor i la prepararé com pugui: sense angoixar-me (si em llegeixen les companyes es pixaran de riure perquè estan acostumades a veure els meus atacs de pànic escènic). El perfeccionisme no es pot tapar el bosc –perdona per la filosofia barata, xusquera, de pa sucat amb oli–.

  2. Dona Invisible ha dit:

    Hola, Mirandolina!

    En un curs de formació per a una acadèmia aquí a Viena, vam haver de posar en pràctica una classe a partir d’una planificació que havíem fet nosaltres mateixos. En general, tots nosaltres vàrem coincidir que, en posar-te a fer la classe, semblava que no te l’havies preparada prou, però en realitat sí que ho havíem fet. Sempre hi ha alguna cosa que canvia, algun imprevist, un alumne que s’avança al contingut o a una paraula que vols explicar, per ex., i a partir d’aquí cal saber reconduir la classe. Fàcil? No, no ho és. L’experiència, suposo, que és un grau. Ens va consolar saber que el profe ens va dir que ell havia tingut aquella sensació de no estar prou preparat moltes vegades…
    Una abraçada!

  3. LaMirandolina ha dit:

    Quin gran consol, Dona Invisible! Hi pensaré cada vegada que tingui aquesta sensació.

    I tens raó, Jaume: de vegades, allò que improvises dóna molt bon resultat; en canvi, allò que tens ben mesurat fa aigües. Podem concloure, doncs, que la planificació no és indispensable? O és una afirmació massa arriscada?

  4. montse ha dit:

    A banda de la preparació, que hi pot fer molt, has de tenir en compte el fet que les classes tenen vida pròpia. No et capfiquis excessivament i pensa que la propera sessió anirà millor!

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s