Són les 21.50 i surto de classe cansada, però molt satisfeta de la feina feta en les classes d’avui. Els alumnes han treballat molt i bé i, a més, s’han divertit. Què més es pot demanar a classe? Ah! Sí! Que el docent també s’ho passi bé, oi? Doncs avui també s’ha acomplert i no en un grup, sinó en dos! I com s’ha produït aquesta meravellosa coincidència? Era culpa de l’alineació dels planetes? Tal vegada, però si m’oblido de forces planetàries, crec que és perquè han coincidit tres factors: 1) el treball en grup; 2) una temàtica distesa; 3) un objectiu assequible.
En una classe, per grups havien de proposar un menú de luxe (amb noms d’aquests de restaurants de 5 estrelles) i descriure’n els ingredients perquè un famosíssim restaurant acceptés la seva proposta. Ens ha servit per repassar vocabulari dels aliments i procediments de cocció i n’hem après de nou. I a tots ens ha vingut una gana…!
En l’altra, per parelles havien de preparar la seva invitació de casament havent decidit prèviament quina mena de nuvis eren i quin casori volien fer. Les hem penjat a la classe i tothom ha hagut de dir a quin dels enllaços li agradaria que el convidessin i per què. Ens ha servit per fer expressió escrita, expressió oral i revisar el vocabulari dels trets psicològics de les persones. Al final, quasi cap alumne no es volia perdre un casament de 3 (coses de comporta no ser un nombre parell d’estudiants)!
Ara només em pregunto si seré capaç de repetir aquests moments de satisfacció a l’aula gaire sovint.
Aprenentatge del dia: Si quan arriba l’hora de plegar, ni l’alumne ni el professor miren el rellotge, senyal que s’està fent alguna cosa interessant.
LaMirandolina
fentpunxa.wordpress.com 
Doncs, enhorabona!! Ja era hora i ja tocava.
Enhorabona! Està bé que també comparteixis les bones experiències.
Felicitats! Endavant amb la bona feina!
Gràcies!