Els éssers humans som animals de costums que no hem deixat enrere l’acte de marcar un territori, un espai, com a propi. A l’aula és molt fàcil de veure: en general, la ubicació d’un alumne el primer dia de classe es conserva fins a l’úlima sessió. Fins i tot  sorgeixen algunes mirades de desaprovació si, passats uns quants dies, l’alumne X es vol asseure al lloc que ha estat ocupant l’alumne Y.medium_3277528228

Si treballes en aules amb taules grans que permeten poca mobilitat i deixen poc espai per transitar i accedir a tots els alumnes, el fet de no sortir quasi mai del territori marcat provoca que, en general,  els alumnes acostumin a treballar amb els mateixos companys. És cert que a l’hora de fer alguna activitat en parelles o petits grups els puc separar i resdistribuir, però això comporta una inversió de temps en trasllats del qual no disposo. Per això avui els he distribuït per sorteig en arribar a classe. Abans que entressin he enganxat un post-it a cada cadira amb un número. Quan un estudiant entrava a l’aula havia d’agafar un paperet d’una bosseta, dir-lo en veu alta  i seure al lloc etiquetat d’acord amb el número que els havia tocat.

Què ha passat? Al principi hi ha hagut algunes petites queixes (“a mi no m’agrada seure aquí, tan endavant”, “jo no estic bé al costat de la finestra”, “ja som grans, no cal fer-ho!”). Però els he demanat que em fessin confiança, que era una prova i que, si al final de la sessió havien estat realment incòmodes, no tornaria a repetir l’experiment. En acabar la classe els he demanat, doncs, si la cosa havia estat tan terrible com s’imaginaven. Sorprenentment, tothom m’ha dit que havia estat molt bé, ja que havien parlat amb persones que no coneixien i molts també comentaven que havien après coses dels nous companys a l’hora de dur a terme les activitats.

Us sembla que aquesta redistribució per sorteig és una bona pràctica? Quines tècniques utilitzeu per barrejar els estudiants a l’aula? Què creieu que passarà en la classe vinent: tornaran al seu territori inicial o bé s’asseuran de manera més aleatòria?

En fi, aquest canvi en la ubicació dels alumnes ha estat el punt positiu d’una sessió força mediocre.

Aprenentatge del dia: Ningú no és prou savi per no aprendre res dels altres ni tan ignorant que no pugui ensenyar res. (David Reyes)

Anuncis

4 responses »

  1. Jaume ha dit:

    Segur que no va ser tan mediocre si vas fer un experiment que va anar prou bé. He trobat una idea genial. Ara bé, crec que en la propera sessió, tothom s’asseurà en el seu lloc.

    Jo formo els grups amb números: 1, 2 , 3 , 4, etc. Els vaig donant un d’aquests números. Després els aviso que s’han d’agrupar segons el número. com que sempre s’asseuen al mateix lloc, he de fer mans i mànigues perquè els grups siguin el més heterogenis possibles. els fa mandra i recança, però després ho valoren molt positivament.

    Havia provat de fer una variació , per continguts de la unitat. Ho feia servir per formar grups d’experts. els repartia targetes en què hi havia un contingut. Havien de trobar companys amb el mateix continugut. també els repartia targetes amb paraules i havien de saber trobar la resta de companys. En la posada en comú, els demanava quin era el criteri que havia aplicat per formar el grup.

  2. LaMirandolina ha dit:

    Aquestes variacions que em proposes estan molt bé. Se m’acudeix ara que, en nivells inicials, pot servir per revisar vocabulari. Per exemple, pots demanar que s’agrupin totes les persones que tinguin una targeta amb el nom d’una fruita, o d’un moble o…, oi? Me l’apunto!
    Per cert, ja he fet la classe següent a la distribució per sorteig i (oh, sorpresa!) hi va haver canvis en les posicions. En primer lloc, molts em demanaven el número per saber on s’havien d’asseure i quan els deia que avui podien escollir lloc, uns quants van canviar d’ubicació: no van ocupar ni el lloc que tenien el primer dia ni el que els va tocar en el sorteig. A més, els que arribaven tard, com que ja tenien “el seu” lloc ocupat havien de buscar-se un altre seient.

  3. Natàlia Tomàs ha dit:

    Crec que aquests canvis de lloc i de gent amb qui treballen són molt positius. Jo els aplico sovint, perquè m’agrada que entre el grup es coneguin tots, i no només els que tenen al costat. Un grup ben cohesionat sempre funciona molt millor!

    • LaMirandolina ha dit:

      Gràcies per la visita i el comentari, Natàlia. Certament, un grup ben cohexionat sempre treballa millor i ho fa tot més fàcil.

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s