Tornem a classe després de les vacances de Setmana Santa. Recuperar el ritme de treball després d’uns dies de festa costa sempre i, tal vegada per això, les primeres classes se m’han fet llargues. Mentre jo tenia aquesta sensació i consultava amb discreció el rellotge, he pensat que probablement els alumnes també devien sentir el mateix. De fet, penso que és una impressió objectiva (i gens reprovable) si tenim en compte que cada sessió dura 2 hores i 15 minuts.

Analitzem-ho una mica: 135 minuts de classe donen per a molt, hi cap molta “teca” i permeten dur a la pràctica activitats una mica llargues sense que necessàriament se t’hagin de menjar -i seguim amb el símil gastronòmic- el 90% del temps de què es disposa. I això m’agrada, perquè et dóna un cert marge de maniobra. Però aquest és l’únic avantatge que hi veig.

Treballar en sessions tan llargues obliga l’alumnat a estar disponible durant força estona. Com que tots tenim obligacions diverses (nens a càrrec, compres, visites mèdiques, feina…) no sempre és possible que hi puguin dedicar tota l’estona que ocupa la classe. Així doncs, sovint hi ha retards a l’hora d’arribada o fugides abans d’hora perquè han d’ocupar-se d’algun assumpte més o menys imprevist.

En segon lloc, transcorreguts els primers 60 o 70 minuts, s’esdevé el “moment WC”: ara l’un, ara l’altre es van aixecant en processó per anar al lavabo (una altra cosa gens censurable, evidentment). Això no em molesta gaire perquè els meus alumnes tenen la delicadesa de sortir mentre estan fent alguna activitat individual. Alguns, però, no poden evitar fer més soroll del que seria convenient en entrar i sortir de l’aula; i això ja em destorba una mica més.

Però aquests inconvenients són, a parer meu, menudències. Els grans problemes que suposen aquestes sessions de llarg recorregut són aquests altres: 1) la quantitat d’informació diversa que ha de rebre l’alumne en una sola classe i 2) la capacitat de mantenir l’atenció durant tota la sessió. És evident que disposar de més minuts per sessió (però no més temps en el còmput global d’hores del curs) significa haver de treballar més matèria cada dia. Així doncs, en una mateixa sessió l’alumnat s’ha d’enfrontar fàcilment amb tres o quatre aspectes gramaticals diferents (que poden ser nous o de repàs). Com entoma l’alumne aquesta dispersió? I el professorat, com ho enfoca? No estic dient que fer sessions monogràfiques sigui l’ideal, ans al contrari, però és profitós per a l’aprenentatge aquesta diversificació?

Pel que fa al segon inconvenient, reconec que em costa mantenir l’atenció de l’alumnat en tot moment. O  potser no hi hauria d’aspirar, no ho sé. Segons em va comentar una professora que treballa amb estudiants universitaris a Alemanya, es considera que, per tal que no decaigui el nivell d’atenció, cada 20 minuts aproximadament caldria canviar la tipologia d’activitat que s’està fent, de manera que l’alumnat es “reactivi”. No sé si això deu ser cert o no però, si tenim en compte els 135 minuts, hauria d’empescar-me entre sis i set activitats diferents per sessió. Sincerment, no sé quantes en faig. Ni les cronometro. Quan em plantejo les classes, procuro que hi hagi contrast entre les activitats que proposo, encara que no sempre és possible. En part, crec que aquest contrast també té una motivació egoista: m’obliga a mi com a docent a tornar-me a concentrar. Perquè de fet, al professorat també ens baixa el nivell d’atenció, o no?

Si a tot això hi afegim que els nens finlandesos fan una pausa cada 45 minuts lectius (vegeu el 30 minuts Notes d’educació), admiro i aplaudeixo la capacitat de concentració dels meus alumnes. De debò, jo en el seu lloc no sé si tindria la seva capacitat de resistència.

Advertisements

7 responses »

  1. Dona Invisible ha dit:

    A l’acadèmia on treballo les sessions són de 45 minuts, perquè es considera que a partir de llavors un adult comença a perdre l’atenció. Els cursos intensius que he fet em semblen massa: 3 hores seguides… encara que facis una pausa d’uns deu minuts, al final tu també acabes esgotada per no parlar dels pobres alumnes. Potser es tracta de combinar activitats pal amb activitats més amenes, però no sempre es pot fer això.
    RE-SIS-TÈN-CI-A!!

  2. LaMirandolina ha dit:

    Dona Invisible, i quantes sessions per setmana feu?

  3. Dona Invisible ha dit:

    Ai, perdona pel retard a contestar, Mirandolina! Respecte a les sessions per setmana que es fan, doncs depèn del tipus de curs, si és intensiu o estàndard. Normalment son dues vegades per setmana i cada vegada es fan dues sessions de 45 minuts, amb un descans de cinc minuts entremig.
    Una abraçada!

  4. Dona Invisible ha dit:

    Exacte! Tot i que l’alumne, si vol, pot contractar més hores, segons li convingui. Però normalment és això.

  5. Sònia ha dit:

    Hola, Elena,
    T’he trobat a Twitter i he descobert el teu blog. M’ha agradat molt tot el que hi expliques. He estat professora de català per a adults durant 10 anys i tot el que tingui a veure amb l’aprenentatge de les llengües m’interessa, per això t’he demanat de seguir-te a Twitter.
    Una abraçada!

    • LaMirandolina ha dit:

      Hola, Sònia!
      Benvinguda al Fent punxa al llapis. Espero que aquest nou curs pugui estar una mica més activa i esmolar més la punxa, que fa dies que no hi publico res. Qualsevol suggeriment, serà benvingut.

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s