Portar a la pràctica l’enfocament comunicatiu per tasques amb el material didàctic de la sèrie Fem-ho fàcil (Ed. Barcanova) implica haver de treballar per grups per tal de dur a terme conjuntament un moment o altre de la tasca que es proposa. Personalment, m’agrada treballar en parelles o grups reduïts ja que em sembla que els alumnes en treuen profit.

Ara bé, els dubtes vénen a l’hora d’agrupar o aparellar els alumnes. He provat diverses maneres de fer-ho però cap m’ha satisfet del tot. Sempre hi ha alumnes dominants i d’altres que participen poc en la tasca comuna. Alguns decideixen fins i tot treballar sols! La cosa es complica quan és la primera vegada que t’encarregues d’un grup que no coneixes prèviament.

He mirat d’agrupar els alumnes aleatòriament (per ordre de llista, per tal com estan asseguts a l’aula…), per nivells homogenis i per nivells heterogenis (segons el seu grau de competència i domini lingüístics) i per afinitats a un dels temes de la tasca. El cas és que, ho faci com faci,sempre em queda la recança que els grups no són mai equilibrats ni encertats per poder treballar amb un objectiu comú. 

De vegades penso que perquè tots els alumnes treballin en un objectiu comú i s’impliquin en el treball de grup, caldria atorgar-los una responsabilitat individual i concreta, però no sempre és fàcil poder dividir la tasca en diversos aspectes. A més, la disposició de les taules i cadires a l’aula sovint dificulta crear grups amb facilitat i rapidesa.

Resumint, quin sistema feu servir vosaltres per agrupar els alumnes? Heu descobert la fórmula màgica?  

Advertisements

3 responses »

  1. donainvisible ha dit:

    Hola, Mirandolina,
    a mi no em toquen mai grups tan nombrosos com per poder fer tant de treball en grup, tot i que he de reconèixer que m’agrada fer-ho i que, si surt bé, se’n pot treure molt profit. De vegades, però, tinc grups de 10 o 12 persones a l’escola d’adults i, tal com dius, és tot un tema agrupar-los. El més fàcil és fer-los treballar amb els companys que seuen al costat (recordo una entrada en què explicaves que un dia havies canviat els teus alumnes de lloc per a què poguessin treballar amb altres persones), agrupar-los de dos en dos o de tres en tres. Solen estar contents si la persona que tenen al costat és de la seva confiança, però sempre hi ha qui notes que no està tan a gust (mai no diuen res perquè ja són adults), perquè per sort o per desgràcia té al costat algú amb qui no s’avé a l’hora de treballar.
    Jo de vegades faig servir l’atzar: faig targetetes de parelles (per ex. en una targeta poso “Ciutat” i en l’altra “Barcelona”; “fruita” i “poma”, etc. així de pas practico vocabulari), les barrejo i les reparteixo. Cadascú ha de trobar la seva parella. L’altre dia, per ex., vaig fer parelles de personatges que s’havien de trobar en funció dels seus interessos i gustos i després treballar un diàleg per “quedar per fer alguna cosa”.
    Sobre el fet de donar-los a cadascú una tasca específica al grup, és bona idea, però per a què hi hagi treball en grup ha d’haver-hi per a mi una col·laboració i aquí és on trobem la part més difícil. Jo penso que, com en la vida, sempre hi haurà grups que funcionen millor que d’altres. Jo acostumo a parar més atenció a aquells grups que noto que tenen més dificultats quan faig la volta per les taules en el moment en què estan practicant la conversa per ex. Els faig més preguntes, sóc més “intrusiva”, diguéssim.
    Però, ja et dic que no em toquen grups nombrosos molt sovint i de vegades m’agradaria. Trobo que en aquest sentit, hi ha moltes més possibilitats que amb grups de 3 o 4 o amb classes individuals.
    Salut!

    • LaMirandolina ha dit:

      Iep! M’agrada la idea de les targetes per aparellar els alumnes. Me l’apunto. D’altra banda, discrepo quan dius que no diuen mai res si els toca treballar amb un company amb qui no s’avenen. Precisament aquesta entrada respon una mica a la queixa d’un parell d’alumnes que, després d’haver treballat en grups de 3, em van demanar explícitament de no tornar a coincidir amb un alumne (i no es referien al mateix). Suposo que això, òbviament, depèn molt del grup. Gràcies pel comentari.

      • donainvisible ha dit:

        De debò? A mi no m’ha passat mai això que em diguessin de no treballar amb algú en concret, tot i que sí que noto quan algú no està a gust al grup o parella amb què els he posat. Deu ser cosa de la cultura austríaca? mmmm no ho sé…

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s