[30] Models de textos i textos model

Fotograma d'”El artista y la modelo”, extreta de http://www.zinefilos.com/

Quan pensem a treballar l’expressió escrita o oral, és important oferir a l’alumnat mostres del tipus de text que volem que produeixin (una narració, una carta formal, un article d’opinió, una intervenció oral en una assemblea, una recepta de cuina, un acudit…). Molts estudiants necessiten aquesta mostra per entendre quin és l’objectiu que han d’assolir i per usar-la com a pauta. Cada vegada més, els llibres de text inclouen aquestes mostres textuals. Això, però, em fa plantejar dues qüestions: 1. Quantes mostres són necessàries? 2. Com han de ser aquestes mostres?

M’he trobat que, en algunes unitats, el llibre de text ofereix únicament un sol text de mostra. Si no proporcionem altres exemples, els alumnes poden interpretar que és un text model, és a dir que és una mostra canònica i limitar-se a reproduir les mateixes estratègies i estructures (fins i tot en el mateix ordre!) per produir tots els textos de la mateixa tipologia. Fer un calc d’aquestes característiques em sembla lícit, ja que serveix a l’alumne per assegurar-se les primeres passes en un camí del qual no coneix tots els revolts, però no crec que sigui suficient si volem aconseguir usuaris de la llengua al màxim de competents.

Així doncs, per evitar la reproducció de textos model, cal que oferim models de textos que compleixin amb les premisses bàsiques de la tipologia textual, però que alhora siguin heterogenis; així donem diferents perspectives de manera que cada alumne pugui descobrir quines estratègies són més pròximes a la seva manera de pensar i de presentar i organitzar la informació. Fer el contrari em sembla que provoca un empobriment lingüístic a l’alumne però també, a la llarga, a la llengua que s’aprèn.

Ara ve la segona qüestió (i les que en pengen): com han de ser aquests models? Textos pensats per a aprenents de llengües (molt controlats pel que fa al vocabulari i a les estructures d’acord amb el nivell)? Textos reals (extrets de “la vida”)? Reàlia adaptats per a estudiants? Cada tipus de model de text s’ha de treballar en moments diferents de l’aprenentatge? O potser val la pena començar pels textos que puguin aportar els alumnes, amb els quals estan en contacte per analitzar-los i comparar-los?

Aquesta petita reflexió ha sorgit després d’observar que hi ha alumnes de nivell B2-C1 que sempre usen un mateix patró per al mateix tipus de text, el qual generalment acostuma a coincidir amb el text model del llibre de text (malgrat haver-ne vist d’altres). Tal vegada trobi alguna orientació en el llibre Decàleg d’escriptura (2011) -de Mauro Cavaller (text) i Julia Pelletier (il·lustracions)- , que recomana Enric Serra a Aprendre llengües o bé en les vostres aportacions. Què feu per millorar l’ús de diversos recursos, estratègies i estructures amb el vostre alumnat?