En aquesta pàgina trobareu les preguntes que em faig i per a les quals no tinc resposta. Si la teniu, us agrairia enormement que me la féssiu saber deixant-hi un comentari. També podeu plantejar-ne de noves, tal vegada tingui la resposta que busqueu!
[QTR-O8] Sobre les maneres diferents de pensar… verbs SER i ESTAR són el malson de tot estudiant estranger…? “El examen ha sido fácil”. Resposta de l’alumne = no ho entenc, l’examen ja ha passat, és transitori, per què SER? Quina resposta li hauríeu donat? (@Dona Invisible)
>>
[QTR-O7] Quina és la millor manera d’explicar els conceptes de CD i CI? (@Dona Invisible)
>>
[QTR-O6] Quin moment d’una classe és el més adient per revisar els deures? A l’inici? Al final?
>>
[QTR-O5] Per què els docents barrinem tant? (@Jaume)
>>
[QTR-O4] Coneixeu algun llibre o manual basat en l’enfocament comunicatiu per tasques en anglès, francès, alemany… per als nivells equivalents a Intermedi (B2) i Suficiència (C1)?
>>
[QTR-O3] Per què alguns llibres de text s’entossudeixen a posar informació gramatical als marges que no té res a veure amb el contingut del que s’hi treballa?
>>
[QTR-O2] Per què després de cada classe els alumnes t’assalten amb comentaris i preguntes diversos?
>>
01. Per enveja ja que no l’hem elaborat. Per mapes mentals diferents. Tu conceps el contingut o l’objectiu d’una manera i l’expert l’ha plantejat d’una altra manera.
02. La resposta és similar a l’anterior. Per inseguretat, perquè es volen convèncer que ho han entès o perquè encara estan bastint el seu coneixement. Aquest matí també me l’he feta, aquesta mateixa pregunta. Per mapes mentals diferents.
03. Pel llast gramaticalista i per la por que el client no demani el llibre de reclamacions: “Ah, en el llibre no hi sortia!”
Te n’hi afegeixo una altra. “per què els docent barrinem tant?” ” per què volem fer bé la nostra feina'”
Ja ho veus: no he pogut esperar al matí.
01. Com que sóc poc envejosa, la cosa deu tirar més cap a mapes mentals diferents. Però, ostres, no coincideixo amb el mapa de cap elaborador / elaboradora? M’ho hauré de fer mirar.
02. Potser el que dius és la resposta, però em referia a preguntes o comentaris que no tenen a veure amb la matèria treballada. De tipus “la setmana vinent no podré venir”, “demà arribaré tard”, “he vist que el meu nom està mal escrit a la llista”, etc.
Per últim, afegeixo resposta a la teva pregunta: Perquè si no ho féssim ja no seríem docents. 😉
Mmmm…. jo crec que no tinc cap resposta, sinó només un comentari o apreciació: vols dir que aquestes preguntes no són en el fons petites reinvindicacions?
Petons
Probablement tens raó, Dona Invisible, però com que quedava una mica lleig titular la secció com a “Queixes”, vaig optar per un altre nom. Tal vegada serà un repte incloure-hi preguntes que, en el fons, no siguin cap “queixa”.
Mirandolina, vas comentar que nosaltres també podríem fer preguntes. On les hauríem de fer? Et posem un comentari aquí?
Bon dimecres!
Exacte! Deixa la pregunta o preguntes en un comentari. Les aniré a fegint a l’entrada principal.
Hola,
Doncs contesto a la teva primera pregunta: crec que depèn dels deures; a mi, per exemple, em sembla que si els alumnes tenen llibre d’exercicis amb respotes incloses, no crec ni que calgui corregir-los a classe. Jo el que faig és dir-los que vagin fent i que si hi ha alguna pregunta, que me la facin; però em penso que si han entès el treball de classe i la teoria, és una pèrdua de temps corregir aquests exercicis més mecànics a classe.
Si no tenen plantilla de respostes (i no són exercicis de resposta lliure, per ex., redaccions), jo potser els corregiria a la primera part de la classe, per poder continuar endavant i després no tallar el tema cap al final.
Bé, no sé si t’he ajudat :-)!
Després penjo la meva pregunta (o preguntes)
Quines preguntes tan difícils, Dona Invisible! Semblen del consultori de la Sra. Francis! 🙂 La veritat és que no sé què dir-te. Si no ho has fet, tal vegada seria útil fer una cerca a la xarxa, segur que hi ha alguna cosa que et pot donar alguna pista. Jo ho he fet i, entre d’altres, he trobat aquest Power Point (que segur que ja has trobat) que, està enfocat al professorat, però que tal vegada t’inspiri: http://www.slideshare.net/formespa/la-hereja-de-ser-y-estar.
En relació a la distinció de CD/CI recordo que la Lourdes Miquel va posar aquest exemple en un curs de gramàtica significativa. Es veia força clar en imatges, però no l’he sabut trobar a la xarxa.
Trasllado les teves preguntes a l’entrada, a veure si algú t’ajuda més que no pas jo.
Moltes gràcies, Mirado, no coneixia aquest power point i m’ha resultat molt útil. Algunes coses les intuïa (l’error sistemàtic de parlar d’estats “temporals i transitoris” i algun exemple dels que dóna l’autor me’ls havia trobat a classe. Però aquest error s’arrossegava ja d’abans.
M’he guardat l’enllaç i l’aplicaré a classe a veure com surt.
Una abraçada!
Torno a ser aquí. 2 preguntes (intento ser breu):
1. Quina és la millor manera d’explicar els conceptes CD i CI? (tinc un alumne que té problemes amb els pronoms -en castellà- i és bàsicament perquè no entén aquests dos conceptes; he intentat d’explicar-los de mil maneres, però no me’n surto).
2. Sobre les maneres diferents de pensar… verbs SER i ESTAR (en castellà, però també en català ho són) són el malson de tot estudiant estranger… La norma que diu verb SER = estats perpetus i verb ESTAR = estats transitoris… crea confusió. Frase:
“El examen ha sido fácil”. Resposta de l’alumne = no ho entenc, l’examen ja ha passat, és transitori, per què SER? Quina resposta li hauríeu donat?
Gràcies per l’atenció!