Recordo quan anava a l’escola o a l’institut i aprenia anglès. M’encantava el dia que la professora o el professor de torn deia que hi hauria una cançoneta. Era genial, perquè a mi em semblava que era un moment de relax i distracció. Sí, havia d’estar atenta per intentar entendre al màxim de la cançó, però també permetia uns moments més distesos, sobretot si la cançó era de les que estaven sonant a la ràdio.

Ara que sóc jo la que puc decidir si ofereixo cançons o no als meus alumnes, m’adono que no ho faig mai. I penso que és una llàstima! ¿Per què no acabar les unitats o tres o quatre sessions de cada trimestre amb alguna cançó que parli del tema que s’ha tractat, que serveixi per memoritzar vocabulari, que usi un recurs gramatical treballat o que serveixi per crear un producte lingüístic nou?

No ho he experimentat, però us deixo aquí algunes de les idees que em vénen al cap per treballar amb algunes cançons:

1. A partir d’un àmbit temàtic determinat (la feina, l’amor, la infantesa, la guerra, les tradicions, la natura…), demanar a l’alumnat que cerqui cançons que en parlin per tal d’acabar creant una llista temàtica a l’Spotify al Grooveshark o a qualsevol altra eina en línia.

2. Boomerang (Manel): Escoltar la cançó, entendre que parla dels records d’infantesa i fixar-se en els usos dels temps de passat; a partir d’aquí, cada alumne pot elaborar un text per evocar un record.

3. Faig saber (Els Pets): Escoltar la cançó (força trista, tot s’ha de dir) per escriure la biografia del personatge protagonista.

4. El jersei (Venancio y los jóvenes de antaño): Escoltar la cançó, que descriu un objecte estimat, per tal que cadascú també descrigui  un objecte que aprecia o apreciava.

5. Avui fas anys (Dijous Paella): A banda de ser una cançó d’aniversari diferent, pot ser útil per practicar la pronúncia de ny si es canta la tornada. Tal vegada es podria demanar els aniversaris dels alumnes i cantar-la si coincideix que aquell dia hi ha classe.

6. Mare de Déu del Món (Marina Rossell): Pot ser útil per treballar l’ús del present de subjuntiu en l’expressió dels desitjos.

7. Pau (Els Pets): Em sembla adient per treballar el present d’indicatiu en un nivell bàsic. 

8. Samarreta (Gertrudis): Com que hi apareix força vocabulari de la roba, pot servir per treballar aquest lèxic. Tal vegada es podria repartir a cada alumne o a una parella d’alumnes un full amb imatges de peces de roba (tant de peces que apareixen a la cançó com que no) perquè marquessin totes les que sentissin.

9. Té raó (Xerramequ Tiquismiquis): Com que hi apareixen força professions, pot servir per treballar aquest lèxic. Em sembla que també es podria fer com en el cas de Samarreta. Com que la melodia és força simple, fins i tot es podria demanar als alumnes que creessin una nova lletra amb altres professions. Aquí en teniu la lletra.

10. Seria fantàstic (J. M. Serrat): Per treballar l’ús de l’imperfet de subjuntiu.

11. Bona nit (Els Pets): Pot servir per reforçar les formes de l’imperatiu.

12. Un senyor de Puerto Rico (Dijous Paella): És la versió cantada d’un text força enrevessat. Em sembla bo per treballar la pronúncia de la o en posició àtona; a més, llegir aquest embarbussament  en veu alta garanteix la diversió.

13. Dijous Paella (Dijous Paella): Com que explica els ingredients per fer una paella d’arròs, es podria explicar als alumnes i demanar que fessin una previsió del vocabulari dels aliments que creuen que hi utilitzarà la cançó. Després, s’escolta la cançó i es comprova qui n’ha encertat més.

14. Carpe Diem (República Ska): Hi apareix reiteradament l’estrucutra encara que + present de subjuntiu. Per tant, pot ser útil per treballar aquesta estructura.

Estic segura que vosaltres useu altres cançons a l’aula. No us estigueu de deixar un comentari amb noves propostes o bé amb suggeriments sobre les que he recollit en aquesta entrada. No seria fantàstic poder disposar d’una llista ben llarga?

Ah! Per cert, trobareu aquestes cançons i d’altres en aquesta llista d’Spotify.

Imatge: Rubén Hernandis (www.enfoquezoom.com) /Foter

Una resposta »

  1. Dona_Invisible ha dit:

    Hola!
    Ei, quina entrada més currada, a mi em resulta molt útil. Moltes gràcies! Ja havia pensat a buscar cançons apropiades per a nivell A1 (que és el que estic donant ara), pero no trobava res adequat. Algunes de les que has posat em serviran, d’altres les trobo massa ràpides per a aquest nivell, per ex. “El jersei”.
    Què et sembla “El món en un cafè”, de 4t 1a?, se m’acut així d’entrada que podria servir per treballar els futurs, però és clar no en un nivell A1. Ja he vist que és a la llista que has fet a l’spotify també.
    Ah, i a Nivell llindar, de Dolors Badia hi ha al final de cada unitat una cançó popular que per la seva senzillesa potser també podrien servir: la masovera, per ex.
    L’Empordà de Sopa de Cabra la vaig conèixer a classe de català a l’Institut i recordo que ens agradava molt… Potser pel ritme pausat es podria fer servir en una activitat d’omplir buits en nivells baixos…
    Hi pensaré més!

    • LaMirandolina ha dit:

      M’alegro que et pugui ser útil. Com dic, no les he dut a la pràctica, tan sols era una pluja d’idees fruit d’un dia que em vaig posar a pensar. Com bé dius, no totes són adequades per a un A1. De fet, no vaig voler classificar-les per nivells perquè depèn del que s’hi vulgui treballar poden ser vàlides per a més d’un.
      Pel que fa a “El món en un cafè”, la trobo més adient per a un Bàsic 3, ja que com dius és tota pràcticament en futur i el cantant no vocalitza gaire. En relació a d’altres cançons més tradicionals també hi havia pensat (crec que algunes les he inclòs a la llista de l’Spotify), però com que són més clàssiques… De fet, força cançons infantils tenen un objectiu didàctic. Què me’n dius, si no, d’un En Joan Petit?
      Precisament en la classe d’avui, una alumna d’un Bàsic 1 m’ha dit un munt de vocabulari que havia après cantant la cançó Sense tu, dels Teràpia de Shock (banda sonora de la sèrie Polseres Vermelles). I això m’ha refermat la idea que la cançó és una eina molt adient. Ja l’he afegida a la llista.

  2. Pau ha dit:

    Hola!
    He vist que et faltaven alguns grups valencians, que estan en plena eclosió productiva i que són marca d’èxit assegurada allà on van… ací van algunes propostes:

    1. OBRINT PAS. tema: “Seguirem”; té una lletra molt senzilla i fàcil de seguir perquè la tonada es repeteix pràcticament al llarg de tota la cançó ( http://www.viasona.cat/grup/obrint-pas/coratge/seguirem ). Per sentir-la: http://www.myspace.com/obrintpas

    2. JOSEP APARICIO APA. Tema: “No paren de mirar-nos”; cançó d’una bellesa extraordinària que actualitza el cant d’estil valencià. Podeu llegir la lletra a: http://www.viasona.cat/grup/apa/cants-i-cants/no-paren-de-mirar-nos , i el més important de tot, podeu escoltar-la a: http://www.myspace.com/josepaparicioapa/music/songs/no-paren-de-mirar-nos-81549680

    3. CARLES DÉNIA. Tema: “Si de vora meu un dia”; el seu disc, El paradís de les paraules, ha estat catalogat com el millor disc en folk en català del 2011 per la prestigiosa revista Sons. Les cançons que s’hi inclouen són poemes dels “àrabs valencians” del segle XIII adaptats pel poeta Josep Piera. Amb aquest tema podeu treballar, per exemple, les condicionals. Podeu seguir la lletra a: http://www.viasona.cat/grup/carles-denia-i-la-nova-rimaire/el-paradis-de-les-paraules/si-de-vora-meu-un-dia , i podeu escoltar-la a: http://www.myspace.com/carlesdnia/music/songs/si-de-vora-meu-un-dia-86032375

    4. FELIU VENTURA. Tema: “No sé què sent”; per si voleu tractar els pronoms personals, en especial la segona persona del singular 😉 . La lletra la trobeu a: http://www.feliuventura.com/lletres/nosequesent.htm i la cançó la podeu escoltar a: http://www.myspace.com/feliuventura/music/songs/no-se-que-sent-17213032

    5. LA GOSSA SORDA. Tema: “L’últim heretge”. Grup imprescindible d’una qualitat excel·lent. Per practicar temps verbals en passat, present i futur, res millor que aquesta cançó, que podeu llegir a: http://www.lagossasorda.com/?page_id=230 i que podeu escoltar a: http://www.myspace.com/gossasorda/music/songs/l-ltim-heretge-l-ltim-heretge-69236287

    6. VOL DE NÚVOL. Tema: “Les velletes de la Penya Roja”. A que no heu escoltat mai una rondalla tradicional feta rap? Doncs pareu bé les orelles perquè els vostres alumnes al·lucinaran… Busqueu aquest tema del grup edetà Vol de núvol en la web del segell Mésdemil: http://www.mesdemil.com

    7. OSCAR BRIZ. Tema: “Font serena de la llibertat”. Llegiu-la a: http://www.oscarbriz.net/lletres_l%27estiu/l%27estiu_carolinadinsdunpou.htm i escolteu-la a: http://www.myspace.com/oscarbriz/music/songs/carolina-dins-d-un-pou-mp3-72307220

    8. MIQUEL GIL. Tema: “Per marcianes”. Una de ben curteta. Llegiu-la a: http://www.viasona.cat/grup/miquel-gil/x-marcianes/x-marcianes i escolteu-la a: http://www.myspace.com/miquelgil/music/songs/per-marcianes-78989767

    9. ARTHUR CARAVAN. Tema: “L’amor és cec”. Si us agrada el rock progressiu aquesta és la vostra elecció, però crec que per a una classe de català paga la pena alguna cosa més tranquil·la, així que aquest tema us encisarà, ben segur. Llegiu la lletra i escolteu-la a: http://arthurcaravan.bandcamp.com/track/lamor-s-cec

    10. PAU ALABAJOS. Tema: “Una nit a Berlín”. Sembla que aquest xic i jo ens assemblem físicament. Ja m’agradaria a mi cantar com ho fa ell! Llegiu aquesta preciosa cançó a: http://www.paualabajos.cat/discografia-i-lletres/una-nit-a-berlin/ i escolteu-la a: http://www.myspace.com/paualabajos/music/songs/una-nit-a-berlin-78888686

    Espere que gaudiu de la bona música en català feta al País Valencià!

    • LaMirandolina ha dit:

      Pau,

      Gràcies per la desena de propostes musicals. Les escoltaré amb atenció i, tot i que no sóc gaire de rock progressiu, segur que em faran servei. Gràcies per fer-me mirar cap al sud.

    • Dona_Invisible ha dit:

      Que bé, quantes propostes i grups que no coneixia! En Pau Alabajos té una versió d’Al Vent en alemany (ja sé que no és el que ens ocupa, però em fa molta gràcia). http://www.youtube.com/watch?v=D0Gki0LZ4II

      Prenc nota de totes les propostes amb el vostre permís 🙂

  3. Dona_Invisible ha dit:

    Hola,
    Explico la meva experiència aquesta setmana amb la cançó “Pau”, que he treballat a classe de català nivell A1. Són 7 alumnes (6 austríacs i un espanyol), tots molt motivats, principiants absoluts. El que vaig fer va ser una activitat “tradicional” d’omplir buits amb els verbs en present que ells ja coneixien.
    Com que m’agrada ser crítica i en aquest cas crec que tinc tots els motius per ser-ho, començo a parlar dels desencerts:
    1. El temps: crec que no vaig calcular prou bé el temps que necessitava per treballar-la. Vaig calcular els darrers 20 minuts de la classe, però es necessita com a mínim mitja hora; és clar que en una classe d’un cop per setmana d’una hora i mitja, no volia dedicar-hi tant de temps, però potser hauria sortir millor. Al final, els alumnes em van demanar tornar a escoltar la cançó sencera pel simple plaer d’escoltar-la i ja érem fora de l’horari.
    2. El treball previ: hauria hagut de deixar més temps (una altra vegada la qüestió del temps) per a què els alumnes llegissin la cançó i per comentar les paraules que no entenien.
    3. El so no era gaire bo. Aquí s’hi afegeixen factors externs com que a l’aula no tenim Internet ni ordinador, amb la qual cosa jo haig de baixar-me la cançó i endur-me el meu portàtil.
    4. Hauria hagut de donar-los els verbs en infinitiu? M’ho pregunto, m’ho vaig plantejar, però aleshores ja no és tan un treball de comprensió oral sinó més gramatical, i no era el que pretenia.

    En tot cas, intento posar-hi una nota positiva, per bé que hi va haver tots aquests problemes i el resultat és que només un parell o tres de persones van entendre algunes paraules i la resta, res. I és que tots van gaudir de la cançó i com a mínim el sentit general sí que el van entendre.

    Seguim aprenent!!!

    • LaMirandolina ha dit:

      En primer lloc, gràcies per explicar com va anar. Jo ara m’estic plantejant usar aquesta cançó quan hagi treballat els verbs en present d’indicatiu. Però òbviament el context dels teus alumnes i dels meus és molt diferent i, per tant, el grau de satisfacció o d’encerts i desencerts també pot variar. I és que cal tenir en compte que la majoria dels teus alumnes no són parlants d’una llengua llatina i viuen a Àustria, oi?
      Pel que fa a la qüestió temps, és un gran tema. En general, els cursos sempre fan curt i, és clar, “invertir” 1/3 de la classe en una cançó pot semblar excessiu. Ara bé, per què no aprofitar tot el contingut de la cançó per treballar-la durant una sessió completa? Vull dir que, per exemple, podries haver-la treballat seguint la seqüència següent:
      1. Els poses en context. Els dius que sentiran una cançó que explica què fa un noi jove i els demanes que pensin quines paraules o quins verbs creuen que poden sortir. Així actives una mica el vocabulari previ i se senten un pèl més preparats per escoltar la cançó. Ho poden fer en parelles o petits grups.
      2. Els deixes escoltar la cançó 1 vegada perquè comprovin si hi ha alguna de les paraules que han previst. Si no en coincideix cap, pots demanar-los quines paraules han entès.
      3. A continuació, si el que vols és treballar la forma dels verbs, els pots passar la lletra amb els buits i l’infinitiu al costat perquè el conjuguin en la forma adient. Si no t’agrada això, pots deixar el buit, sense l’infinitiu, i demanar-los que pensin quin verb creuen que hi va (evidentment ha de ser vocabulari que coneguin!). O fins i tot, dir-los els verbs que hi apareixeran però que els hagin de col·locar al lloc corresponent d’acord amb el sentit de la frase.
      4. Després, pots tornar a posar la cançó perquè comprovin si l’han encertat o no.
      5. Per acabar, podeu comentar quin és el missatge de la cançó i per què el noi es diu Pau o demanar als alumnes que escriguin un text similar parlant dels seus hàbits o que descriguin com s’imaginen que és el protagonista de la cançó. O bé, si tens un grup animat, pots demanar que per petits grups es preparin una estrofa per cantar-la! Ah! I si disposes de DVD, per què no els passes el vídeo? http://www.youtube.com/watch?v=x_SitXQQT_E

      Bé, no ho sé, és una proposta feta així, sense pensar-hi gaire, eh? Què et sembla? Pot funcionar millor? De tota manera, és bon senyal que volguessin tornar-la a sentir encara que fos fora d’hora! 🙂

  4. Dona_Invisible ha dit:

    Ei, gràcies per les propostes… És clar que necessitaria aleshores com a mínim una hora. Potser en aquest grup el que podria fer és comentar a la propera sessió la cançó i fer la fase final (quina ràbia no poder-los ensenyar el vídeo, ja que no tinc DVD a classe). I la resta d’idees, les aplicaré al proper grup, que espero que comenci al febrer.
    Gràcies!

    • LaMirandolina ha dit:

      Tant si continues treballant la cançó amb el mateix grup com si apliques noves propostes per a la cançó amb una altra classe, esperem que ens ho expliquis, eh? Gràcies per avançat.

      • donainvisible ha dit:

        Bé, explico la meva experiència final amb la seqüència de la cançó “Pau”. Com et vaig comentar, al final vaig decidir dur a terme part de dues sessions més per completar el treball amb la cançó. Després d’haver-la escoltada i d’haver-ne completat els buits blancs amb els verbs, vaig decidir comentar-la amb més profunditat i a la sessió següent, vaig posar-los en grups de dos o de tres i ells havien de parlar del caràcter d’en Pau. És un grup de gent molt “prudent”, molt amables, però introvertits, vull dir que els costa una mica de parlar. A la posada en comú, vaig haver de fer-los preguntes concretes per tal que parléssim d’en Pau: quants anys creieu que té?, què fa a la vida?, quins adjectius penseu que descriuen el seu caràcter?, penseu que està enamorat?, etc. Al final, els vaig donar una tasca per fer a casa: escriure una estrofa d’una cançó que parlés d’un cas semblant actual a Àustria. Com que són principiants absoluts i tampoc no és que portem gaires sessions de curs, pensava que més aviat farien alguna cosa senzilla, però “oh, sorpresa!” a la passada sessió, vaig tenir alguns regalets en forma de cançons.
        No tothom va fer l’activitat, però els qui la van fer, van compondre estrofes molt bones, seguint el model de la cançó i parlant d’ells mateixos o de casos que coneixen. El cas més destacable és el d’un noi que em va traduir una cançó sencera de l’alemany (en dialecte vienès, molt divertida, que parla del típic model de família vienesa, en forma de caricatura). Per a ell devia ser un esforç molt gran, ja que va haver de buscar noves paraules i segur que devia aprendre molt. I estic segura que no va fer servir en cap moment el “google translator” 😉 El tema de la traducció sempre és per a mi una gran qüestió: és bo que els alumnes sempre intentin traduir? o és una ajuda? sempre els repeteixo que no tot es pot traduir i que han d’intentar oblidar-se de l’alemany i pensar com funciona la llengua que aprenen, però és inevitable que utilitzin la seva llengua per entendre el que aprenen.
        Potser el que va fer aquest alumne no és l’activitat que jo els havia demanat, però corregir la cançó en comú tots plegats a la classe va servir per repassar verbs, treballar estructures, fer-los conscients d’algunes diferències importants en la construcció de les frases… o sigui que jo ho considero molt positiu. A més, al final qui va aprendre’n més vaig ser jo! 🙂
        Per cert, Mirandolina, tu què en penses de la traducció? Els la tens totalment prohibida? la utilitzes alguna vegada quan et pregunten “què vol dir “x”?, els dius que no tradueixin?
        Una abraçada i seguim aprenent!

      • LaMirandolina ha dit:

        M’alegra molt que t’atrevissis a dur a terme alguna proposta més per treballar la cançó. Ja veig que es va fer molta feina i que tothom va aprendre’n alguna cosa, profe inclosa. Al final, es tracta precisament d’això, no? D’aprendre. Potser la setmana entrant o l’altra usaré jo aquesta mateixa cançó a l’aula. Ja explicaré com ha funcionat.
        Pel que fa a la qüestió de la traducció, no ho tinc gens clar. Intentar traduir em sembla que és la manera més natural d’aproximar-se a una altra llengua. Dubto que hi hagi ningú que no ho faci. Em sembla molt vàlida per treballar el vocabulari. Ara bé, jo no sóc de les que, per exemple, si fem vocabulari em dedico a traduir-lo a la llengua de l’estudiant sistemàticament. En primer lloc, sempre intento descriure què és amb vocabulari que ja coneguin o, segons com, ho dibuixo, n’ensenyo una mostra o en faig l’acció (si és un verb). Tanmateix, molt sovint és inevitable que l’alumne que hagi captat el significat de la paraula digui en veu alta la traducció, de manera espontània. I això de vegades va bé, perquè serveix per comprovar si han entès o no el que volies dir i per evitar malentesos.
        A partir de l’Elemental, quan algun alumne coneix el significat d’una paraula i algú demana què vol dir, procuro que no en facin la traducció directament, tot i que costa. Ho faig, sobretot, perquè qui defineix aprofiti el moment per practicar una mica la destresa oral.
        Com tu, jo també els remarco que ni tot és traduïble ni totes les llengües funcionen igual, encara que siguin molt semblants. De vegades, per exemplificar-ho, mostro traduccions una mica esperpèntiques fetes amb Google Translator perquè s’adonin que, una eina que es pensen que és la panacea, pot no ser-ho tant. Tot i això (sobretot si la llengua d’aprenentatge té força punts en comú amb la llengua de l’alumnat), penso que usar la traducció pot resoldre algunes qüestions puntuals que, treballades d’una altra manera, emboliquen l’estudiant.
        Per tant, usar la traducció com a recurs d’aprenentatge em sembla en general força lícit, sense perdre de vista, però, les limitacions que això comporta.

  5. […] un cert temps vaig proposar un seguit de cançons amb algunes activitats associades per dur a terme a l’aula. A aquella llista hi podríem […]

  6. Daniel Duran Recasens ha dit:

    Hola, sóc un alumne del MECAL 2011-2012 i com a final de màster estic treballant amb una proposta didàctica per a un bàsic 3 a partir de cançons. De moment, estic treballant amb la cançó DISSIMULAT dels Pets, emprada en principi, per reforçar el coneixement del pretèrit perfet i l’imperfet d’indicatiu.

    La idea que tenim i hem acordat amb la professora, l’Elisabet Alenyà, és que a cada cancó hi correspongui un treball per tasques i quel la forquilla de cançons proposades sigui entre 4 i 6. Per tal de treballar amb la segona cançó, només per provar, aquesta llista que ofereixes em podria ser útil!! Si et sembla bé, m’apunto tot el llistat de cançons per tal de seleccionar-ne per si em serveix com a segona cançó. Què et sembla?

    També et podria enviar el que tinc fet amb Dissimulat si vols, per tal que hi facis una ullada.

    Gràcies,

    Ah! Sóc en Daniel!

    • LaMirandolina ha dit:

      Daniel,

      M’alegra molt que aquesta llista t’ajudi en el teu treball. Evidentment que la pots utilitzar! Només faltaria! A més, la pots fer créixer, també! 🙂 De fet, a l’Spotify vaig crear aquesta llista amb cançons que podrien ser útils per a l’aprenentatge (en conté una quarantena). Fes-hi un cop d’ull per si et serveix.
      Per cert, hi he afegit la cançó d’Els Pets que proposes. Ah! I sí, m’encantaria veure quina proposta fas per a la cançó. T’envio, si et sembla bé, el meu correu electrònic.

      Gràcies per la feina i compartir-la!

      • Daniel Duran Recasens ha dit:

        Ok, Diga’m el correu electrònic i després t’enviaré el que tinc fet!

        Fins aviat

  7. Amanda ha dit:

    Bon dia! he trobat este bloc i me pareix molt interessant. Normalment, mano com a faena per a casa escoltar una cançó (amb la lletra) i els dono algunes preguntes. Us ho explico aquí amb ordre cronològic.
    1. “Faig saber” d’Els pets:
    a) Com es diu el personatge que canta la cançó?
    b) D’on és? On és aquesta població? A Catalunya o al País Valencià? Busca-ho a internet.
    c) Està casat? Amb qui? Com es diu la seua dona? Quants anys fa que són casats?
    d) Té fills? On viu? On és aquesta població? A Catalunya o al País Valencià? Busca-ho a internet.
    e) De què treballa l’home de la seua filla?
    f) És el seu gendre o el seu cunyat?
    g) El personatge encara treballa?
    h) Què (quina cosa) decideix fer el personatge al final de la cançó?
    i) Busca a la cançó cinc formes verbals del present d’indicatiu. Exemple: viu
    La cançó els va agradar molt, possiblement perquè és lenta i el lèxic és fàcil. La vaig assignar quan treballàvem el lèxic de la família i els adjectius. (Unitat 2 del Veus1). El que els va costar més va ser la darrera pregunta, però crec que és normal.
    2. “Fàcil” de les Oques Grasses. Va bé per als verbs en present.
    3. “L’home que dobla en Bruce Willis”, dels Amics de les Arts:
    a) Què creus que vol dir “ser més que amics”?
    b) D’on és el personatge de la cançó?
    c) Quin so té “tll” al mot “guardaespatlles”?
    d) Al final, Bruce Willis parla amb el personatge?
    e) Quines paraules no entens ? ai las: expressió per lamentar-se; haver-la palmat: morir;
    ser un crack: ser molt bo.
    L’objectiu principal era que se n’adonessin que no cal entendre totes les paraules per entendre el missatge. Els va agradar perquè l’acció se situa als Estats Units.
    4. “Vespre” d’ “Els pets”:
    a) Quin és l’infinitiu de la forma verbal ‘esvaeix’? De quina conjugació és?
    b) Creus que explica una història feliç o trista? c)Assenyala les paraules noves.
    Estem treballant les activitats quotidianes i els verbs. També serviria la cançó “Bon dia” o “Pau”.

    Tot i que és un bloc sobre cançons, vull comentar que als alumnes també els agrada llegir poemes (perquè són més curts) o contes. De moment, han llegit “Petita faula de mi mateix” de Miquel Martí i Pol per tractar les activitats rutinàries i el conte “L’Elionor” de Roc Casagran per repassar els adjectius i, alhora, dóna peu a parlar sobre el tema de la monarquia (sempre va bé un poc de cultura).

    Fins la pròxima!

    • LaMirandolina ha dit:

      Amanda, en primer lloc et vull agrair el teu comentari, tan extens i detallat. Està molt bé poder llegir les propostes d’altres i veure com es pot treballar un mateix recurs des de diferents punts de vista. De tota manera, seria interessant saber amb quin perfil d’alumnat treballes aquestes cançons: adults, joves, infants, a l’escola, a l’institut, en una escola de llengües…

      Fins a la propera.

      • Amanda ha dit:

        Hola! Ho treballo a la universitat amb alumnes americans, de 3r i 4t de carrera (20-21 anys). La majoria tenen un nivell prou bo de castellà ja que un dels requisits per fer l’assignatura de català és dominar una altra llengua romànica. Veig que els agrada i cada dia em demanen més cançons!

Deixa una resposta a Dona_Invisible Cancel·la la resposta