Els professors sovint busquem noves formes de presentar i practicar els continguts lingüístics. Per això, sempre anem amb les orelles i els ulls alerta, perquè no se sap mai quan i on pot sorgir la inspiració per a una nova activitat. El cas és que aquest matí, al cotxe, escoltava les notícies i, quan s’acabaven, han dit els números premiats en els diversos sortejos. “M’ha tocat?”, m’he preguntat. I aleshores m’ha vingut al cap que això era el que també es podrien preguntar els meus alumnes en la seva vida diària.
Per aquest motiu he pensat que una manera de treballar els números complexos (vull dir més enllà de les centenes) podria ser la següent:
1. S’enregistren fragments diversos de la ràdio amb la informació de les loteries. Si es fa un sorteig diari, es poden enregistrar els d’una setmana, per exemple.
2. Es reparteixen números premiats i no premiats entre l’alumnat. Pot ser a l’inici d’una classe, com a escalfament.
3. S’escolten els àudios per saber qui són els guanyadors. Se’ls pot reconèixer la sort donant-los un petit premi (un punt de llibre, per exemple) i demanant-los que expliquin quants diners han guanyat.
Depenent del nivell, se’ls pot demanar què faran amb el premi (o què haurien fet amb els diners, si haguessin estat afortunats), es pot llegir algun text sobre els diversos sortejos existents o alguna notícia relacionada amb el tema, com ara aquesta. Si es tenen grups de diversos nivells, els alumnes més avançats poden enregistrar la informació sobre els sortejos en lloc d’usar els fragments de la ràdio. També pot ser divertit escollir un estudiant que faci el sorteig. Aquest estudiant tindria 2 piles: d’una banda, una pila de targetes amb els números i una altra amb premis del tipus un cap de setmana a la platja, una gallina, un sopar per a dues persones, un quilo de monedes d’un cèntim… L’alumne escollit hauria de llegir el número premiat d’una pila i el premi de l’altra. Si els premis són curiosos, l’activitat pot ser entretinguda i pot generar diverses reaccions orals.
Una altra possibilitat és repartir butlletes d’un sorteig tipus Super 10 o Euromillon, en què per ser guanyadors cal haver encertat una combinació de números de dues xifres.
El cert és que vaig voler provar la primera activitat que he plantejat en un grup d’A2, però “a pèl”, és a dir sense enregistraments sinó dient jo els números premiats; crec que va ser una activitat que va sorprendre els alumnes i va servir per revisar els números a l’inici de la classe i, de passada, esperar que arribessin els més tardaners. Per cert, aquests, quan van veure que tothom tenia un número de loteria, de seguida en van voler un!
LaMirandolina
fentpunxa.wordpress.com 